RRRAARRRGHHH!!!!!!!!!

Ostres, es fa molt dificil anar actualitzant això amb coses interessants quan s'acosten exàmens...
Aquest cap de setmana ha estat molt emocionant:

Divendres: rebentat, estudiant per la tarda... no se surt (ja no s'havia sortit dijous..quina pena)
Dissabte: Em llevo, dino al €uro, i a estudiar. Descans a mitja tarda per fotre uns quants headshots ben macos... (cal dir que em van apallissar...)
Diumenge: M'he llevat i he estat estudiant tot el matí, he dinat, recollit la cuina (es curiós que vagi amb C) i ara estic actualitzant. En breve em posaré a estudiar de nou, clar.

Dimarts tenim examen de Termo... Sembla bastant més assequible que els anteriors i que el futur examen final, així que s'ha d'anar a esgarrapar el que es pugui, com un gat panxa enlaire!
Igual passarà amb Analítica el divendres. Sembla més facilillu (sembla).

Demà presentació amb en Joseph Dúran (s.XIII) dels Gasos Nobles del millor grup de tots els temps: Bernat Busquets, Marc García, Cristina García, Martín (...) García, Oscar Miró. Ens anirà bé, hi tinc confiança. Tenint en compte que en Bernat està mig mig de la boca pels queixals del seny... bah, què coi! ens anirà = de bé perquè és un crack aquest paio!

Apa! A estudiar piltrafillas!

PD: "hijo de puta": expersión equivalente a "que suerte tiene el cabrón"; "Hija de puta": expresión equivalente a "serás zorra, ojalá te mueras". Jajajajajaj... us envio el mail complet. ;)

Racó Friki del mes!!

Desafio a tothom qui ho vulgui provar, a que superi la puntuació que he aconseguit en aquest joc (la podeu veure aquí). Ja fa temps que ho vaig fer i avui he vist la captura d'imatge i m'ha fet gràcia!

Si ho voleu relacionar amb la química, penseu que sóu un àtom de Cu+2 que no vol ser reduït pels electrons que venen contra ell... Llenceu enllaços metàl·lics als electrons perquè se'n vagin! xD


Invader 360
Versión de todo un clásico de los juegos de Naves, el Space Invaders, pero con un toque muy especial

El cuarto oscuro más oscuro

Els forats negres. Què són? Què fan? De què estàn fets? Aquestes preguntes sempre me les he fet i no només per fer servir 5 accents en 7 paraules seguides!

Un forat negre és una regió de l'espai d'on res no es pot escapar, ni la llum pot escapar-ne.

Un exemple fàcil (extret de http://www.damtp.cam.ac.uk/user/gr/public/bh_intro.html) és al llançar una pilota de tenis a l'aire. Com més fort la llences, més amunt puja. Si la llences molt molt fort, pot arribar un moment que ni torna. La força de la gravetat no és capaç d'atraure-la de nou; aquesta és la velocitat d'escapada. A la terra són unes 7 milles per segon.

Per altra banda, si agafes un cos amb una massa 'm', i li vas reduïnt el volum, la força de la gravetat va augmentant i conseqüentment la velocitat d'escapament. Pot arribar un moment en què aquesta velocitat d'escapament sigui superior a 300.000 m/s, la velocitat de la llum i com que res no pot anar més ràpid que la llum, res no pot escapar d'aquest cos, que és un forat negre.

No es pot saber del cert si n'hi ha o no, ja que no es poden veure (no deixen llum), però es pot 'advertir' que hi són pels efectes que provoquen al seu voltant. Normalment, les galàxies i les constel·lacions es formen al voltant d'un forat negre que les manté. També per fluxos de radiacions d'espectre no visible.


N'hi ha de dos tipus:

1) Un forat negre format per una partícula del tamany d'un àtom, però de milers de masses solars (0,2*10^31 Kg).
2) Un forat negre de poca massa però de volum infinitament gran que té molta gravetat.

El cas és que fins i tot podrien arribar a doblegar el temps. La visió del temps d'una persona allunyada d'un forat negre respecte a una que n'esta relativament a prop, pot ser d'alentiment. El temps es doblega cap al forat negre, com si hi hagués una mena de 'con' i nosaltres fossim una bola. Si la bola comença a caure cap al pendent del con (el temps, la llum) no ens arribarà o ens arribara 'distorsionada'.

Uf... se'm farà massa llarg el comentari. Ja aniré parlant d'aquest tema que dóna molt de sí.

El vi del s.XIII

El dimecres vam assistir a la conferència de màgia i quimica (o magia-química) dels Duran, en Miquel i en Pep, també anomenat Joseph al s.XIII! Va ser molt interessant i, per sobre de tot, divertida. És curiós que tot i saber que la màgia és bàsicament una il·lusió o un "no sé perquè passa" o "com co**ons ho fa", ens manté entretinguts.

A mi ja m'agrada tot el tema d'entretenir, de veure els nens (en aquest cas no tan nens) embadalits quan expliques un conte (sí, he sigut explicador de contes!), quan fas malabars, quan fas 'màgia'. La veritat és que no sabia que hi havia la màgia química fins aquest dia!

Un dels "trucus" que més em van agradar va ser el del vi. Ho vaig trobar molt ben fet ja que creus que ja està acabant, fent una copa de vi i quan te l'aboca et quedes sorprès de tot el que pot arribar a passar partint d'un mateix líquid. Quan tingui una mica més de temps, és a dir, quan hagi passat l'examen de termo, buscaré més informació i intentaré fer, jo mateix, algun espectacle d'aquests... Com diu en Miquel, la màgia química està molt oblidada i crec que no s'hauria de perdre.

TCP/IP

El sistema TCP és el que assegura una comunicació entre dos sitemes lliure d'errors, fiable i segur aportant les funcions que ho fan possible.
El primer pas de tota conexió, és la conexió en sí!! (muahahaha...ja m'assemblo al Déu Kaito!eh..ho sento). Per establir la conexió se segueixen 3 passos: El nostre sistema 'demana' enviar la informació al port TCP del client. Aquest li envia una respota 'valida' al servidor permetent l'entrada d'informació per part d'aquella direcció TCP. Finalment, el servidor envia la informació.
A l'hora d'enviar-la, el TCP subdivideix el global de la informació en paquets de bits. Aquesta transmissió pot dur-se a terme correctament o perdre algun paquet pel camí. Si succeeix això últim, el TCP ho detecta i reenvia només el paquet o paquets perduts.
Per acabar, el 'final' de la conexió es fa de manera separada. El que vol acabar la seva "1/2 conexió" envia un paquet 'FI' a l'altre, que li contesta. Ja tenim 1/2 conexió finalitzada. Després l'altre li ha d'enviar un paquet 'FI' al primer, aquest li contesta al seu torn i es pot acabar l'altre 1/2 conexió.
Aquest sistema d'enviament per separat per acabar la conexió pot portar a mantenir una conexió a mitges, és a dir, que un no pot enviar res a l'altre, però l'altre sí que pot enviar paquets de bits al primer.

Setmana Santa

Les vacances de setmana santa han sigut molt poques vacances i mol poc santes... Però han sigut, alhora, uns dies magnífics per retrobar antigues amistats, família i per pensar tranquilament com emprendre l'últim assalt.

Per començar, sense fer l'acme. Jejeje...

Tu que ets químic...

Ja ens ho van dir el primer dia: ara que feu química, us preguntaran qualsevol bestiesa que, no tenint res a veure amb la química, hauries de saber pel fet de ser o estudiar química.

La primera ha sigut la meva mare. Jo li pregunto qualsevol cosa i ella em diu: ah, tu que ara fas química ho hauries de saber això! Jo que se! Acabo de començar!!
La gent es pensa que per saber química ja pots, a l'instant i sense més informació, mirar un got amb líquid i dir què és, d'on és, etc. Ja ho dic ara i clarament: NO EN TINC NI IDEA DEL QUE ÉS NI D'ON VE, NI PERQUÈ PASSA NI COM PASSA! A més, faig P-R-I-M-E-R! Ni que fos una eminència en química!

Espero que la gent no posi etiquetes tan fàcilment. Un químic (qüímic més concretament) no sempre sap què hi ha dins d'un pot a primer cop d'ull. La gràcia està en què sabem com fer-ho per determinar què hi ha dins d'aquell pot. Som els C.S.I dels pots!



Post-post: Ho sento per la referència als C.S.I, estic escoltant "Won't Get Fooled Again" i ja se sap, et fa recordar la sèrie...

Una mica de rascada cerebral

L'home sempre fingeix per a poder no ser conscient de com és el món en realitat. Ja sigui per la veritat pactada de Nietzsche o per les extrapolacions de la ciència que considerem com a vertaderes, però que en realitat no tenim ni idea de si ho són en realitat.

Des de sempre, l'home ha estat en desavantatge. Un home sol al mig del desert no té moltes possibilitats de sobreviure, ja sigui perquè es mori de sed, per una picadura d'una serp o perquè se l'empassa la sorra... A més, es fa molt dur sobreviure si ets conscient que d'aquí poc moriràs. L'home necessita sentir-se important i no li agrada pensar en la seva fi.

La religió és un exemple de la necessitat de l'home de fingir. Quant fa que existeixen les creences? Des de que l'home és capaç de ser conscient de sí mateix hi ha creences. Sempre hem necessitat creure que no se'ns acaba tot quan morim. Així, la religió ens proporciona un descans que, encara que sigui fals (estaríem dient que no va ser Déu qui va crear l'home, sinó que l'home va crear Déu) ens ajuda a mantenir-nos ferms. Moltes pel·lícules ens parlen de l'home que s'enssorra quan perd les seves creences, quan veu que "no servirà de res continuar vivint".

Creure en qualsevol cosa, existeixi o no, sigui possible de fer o no, etc. és el que manté el nostre cervell ocupat i ens permet pasar per alt el fet que el què fem no tindrà cap mena d'importància un cop estiguem morts. Molta gent vol fer coses que perdurin al llarg del temps, però aquesta visió egoïsta de ser "importants" s'acaba de cop quan deixen d'existir.

A més, viure en societat implica, necessàriament, saber fingir. Quants cops no hem anat al sopar familiar que, tot i sabent que no ens agradarà gens, que serà un rotllo, que fins i tot la tortuga de la teva àvia apren a fer footing per no morir d'aburriment, hi anem perquè és el que toca fer; perquè és el que S'HA de fer. Un cop ets allà intentes que tot vagi bé, és a dir, fingeixes perquè vols que tot s'acabi bé. Ja hi som, altre cop fingim; fingim coses que no són certes en realitat. Però ho fem perquè ens sentim bé amb nosaltres mateixos d'acutar correctament davant un codi moral establert per la nostra societat.

La sinceritat absoluta no és bona. Ara, tampoc és bo ser un mentider. S'ha de saber dir veritats però amb moderació, és a dir, no dir mentides, però tampoc dir tooota la veritat.

Treball de Recerca

Treballs de recerca... Una de les poques coses amb una mica de cap i peus que ens fan fer i la veritat és que no servirà per res més que per emmagatzemar mg de pols - bé, si fas un treball on hagis de fer 200 entrevistes, pots fer-lo servir de capsa tallant un quadrat al mig de les pàgines.


El meu treball de recerca el vaig fer sobre els polímers a l'hora de construir un vaixell. Els pocs cops que he treballat ho he fet de mariner. Una de les coses que volia saber era perquè la fibra de vidre s'estenia tant ràpidament en el marc de la nàutica, deixant de banda l'alumini, el ferro, la fusta, etc. Tot i que el treball es va tutoritzar des del departament de Química, la visió global crec que seria més tècnica: la construcció del vaixell de fibra de vidre (encara que hi hagi molta química en el procés).

Al principi volia parlar de les reaccions que es duien a terme a l'hora de emmotllar el buc, de fer la coberta, d'ensamblar ambdues parts... (i una de les prioritats bàsiques, entrar a fer experiments al laboratori) però al final vaig donar una visió molt més macroscòpica: es posen les planxes, la reacció que té lloc eleva les capes a altes temperatures, etc. Sense interessar-me gens per la reacció en si.

N'estic molt content del treball, tot i que quan vas a fer quatre fotos dels "barquitus" que et trobes al port se't fan les dents llargues perquè veus una llanxa de luxe que deu valer 3 cops el meu sou de vida. Però vaja, al cap i a la fi, de somnis també es viu, no?

Experiments

Com passar un Sant Esteve de.... "Qüimic"? Doncs només has de fer de Químic!

Enlloc d'agafar un pot d'aigua i beure-te'l, oi que prefereixes analitzar els compostos que porta, veure com reaccionen aplicant-hi calor, altres reactius, àcids, bases, oxidants, recutors, etc?
Doncs perquè has d'agafar un petard, encendre'l i veure com fa "pum"? El que pots fer és obrir-lo, treure-li la pólvora i veure què passa si fiques tota la pólvora dins d'un forat a terra i l'encens.

Nosaltres hem nascut amb esperit químic! Necessitem experimentar!!



PD: A més, fent aquest post he aconseguit (per fi) poder adjuntar un video del youtube sense haver de posar només el link. Està bé això que ens fagin obrir el blog perquè aprenguem a usar les diferents opcions que ens dóna i a expressar-nos... Estic content! :D